Lesions del Tendó d’Aquil·les

    0
    174

    El doctor Xavier Coll ens parla en aquesta ocasió d’una lesió dolorosa i present en moltes activitats esportives. Amb llenguatge clar, parla del treball preventiu per evitar la lesió i de la manera de recuperar-se en cas de patir-la. Un article que creiem serà de l’interès de tots els practicants de qualsevol esport.

    L’increment de la pràctica esportiva ha provocat que les lesions relacionades amb el Tendó d’Aquil·les siguin cada vegada més comuns sobretot en esportistes majors de 30 anys.

    Esports d’impacte com el running, el tennis, el bàsquet, el futbol o el pàdel tenen una major incidència de lesió d’aquest tendó.
    El Tendó d’Aquil·les és el tendó comú dels tres músculs de la part posterior de la cama que són el Soli, el Bessó Intern i el Bessó Extern, que formen l’anomenat Tríceps Sural. Aquest Tendó acaba unint-se al Calcani ( que és l’os del taló ).

    La principal funció del Tendó Aquili és la flexió plantar del peu. És un tendó molt gruixut que suporta molta càrrega. Rep fins a 10 vegades el pes corporal durant el cicle de carrera. Les lesions més freqüents d’aquest són la tendinopatia, l’entesitis, les calcificacions i la ruptura tendinosa.

    Els factors que afavoreixen les lesions del tendó són l’envelliment, la mala preparació física, la deshidratació, l’excés d’esport, els entrenaments inadequats, una mala nutrició, un calçat inadequat i el peu pla.
    Les lesions del tendó s’acostumen a produir a la part més vascularitzada del mateix ( a 2-4 cm de la unió amb el calcani ) i les podem dividir segons la seva gravetat:

    Lesions Cròniques: tendinopaties, entesitis, calcificacions
    Lesions Agudes: la ruptura tendinosa

    El principal símptoma de la Tendinopatia, és el Dolor, sobretot a primera hora del matí i va disminuint amb el pas del dia. Durant la pràctica esportiva el dolor augmenta d’intensitat i limita alguns moviments. Quan comencen els símptomes de la inflamació és important posar Gel a la zona afectada i realitzar un bon treball de fisioteràpia ( Estiraments i Exercicis Excèntrics ) i si cal disminuir la pràctica esportiva.
    Per evitar el risc de lesions és mot important un bon escalfament abans i després de la pràctica esportiva, seguint unes pautes adients a cada esport. També és important analitzar el peu de l’esportista ( petjada pronadora o supinadora ) per escollir el calçat més adequat en funció del paviment on es juga. L’esportista supinador té més risc de patologia perquè suporta una major tensió.

    La Tendinopatia pot augmentar el risc de ruptura tendinosa. Els dos mecanismes més clars de ruptura del tendó, són la flexió dorsal violenta del peu i un cop directe mentre el múscul ( tríceps sural ) està contret. En aquest cas, la manifestació principal és un cruixit a nivell del tendó i seguidament una impotència funcional que s’acompanya d’un hematoma al voltant. Al palpar el tendó s’observa com una depressió ( anomenada signe del hachazo o cop de destral ). Només amb la clínica, ja podríem diagnosticar la ruptura del tendó, però sovint, aquesta ruptura es confirma amb proves complementàries com l’Ecografia o la Ressonància Magnètica.

    Si malauradament el tendó es trenca es poden seguir dues actituds, o bé ser conservadors i immobilitzar amb Guix o bé la Intervenció Quirúrgica. Sigui quina sigui l’actitud terapèutica, posteriorment serà molt important una bona Rehabilitació. En esportistes, el tractament d’elecció és el quirúrgic, doncs s’escurça el temps de retorn.

    SENSE COMENTARIS